jueves, 25 de enero de 2018




TEMA 4
EL SECTOR DE SERVEIS


INDEX
1. Les activitats del sector terciari
1.1. Característiques del sector terciari
1.2. Tipus de serveis


2. El comerç i les seves característiques
2.1. L’evolució del comerç
2.2. Les característiques del comerç
2.3. El comerç interior


3. La dimensió mundial del comerç
3.1. El comerç exterior
3.2. El comerç mundial
3.3. Els fluxos comercials
3.4. La balança comercial i la balança de pagaments
3.5. Les principals organitzacions de comerç


4. Els transports
4.1. La revolució dels transports
4.2 Tipus de transports


5. Les xarxes de transport i les comunicacions
5.1. La revolució dels transports
5.2. Les xarxes de transport


6.1. Les activitats turístiques
6.2. Factors que condicionen el turisme
6.3. Tipus de turisme
6.4. Principals destinacions turístiques


  1. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
• És un sector molt divers i heterogeni, atesa la varietat de serveis que ofereix.
• No es tracta d'activitats directament productives, ja que no elaboren cap producte material; són béns immaterials destinats a satisfer les necessitats de la població.
• Una bona part d'aquest sector requereix mà d'obra qualificada; d'altra banda, és un sector econòmic que no necessita una mecanització excessiva.
• És un indicador del nivell de desenvolupament molt significatiu, perquè no està repartit d'una manera uniforme arreu del món. Mentre que als països més desenvolupats ocupa generalment més del 60 % de la població activa, als països en desenvolupament no acostuma a: superar el 35 %.




1.2. Tipus de serveis
El sector de serveis és molt divers i hi ha diferents maneres de classificar-lo, però es poden establir dos criteris de classificació bàsics: segons la titularitat i segons els destinataris dels serveis.


Segons la titularitat:
  • Els serveis privats, en mans d'empreses particulars, funcionen amb criteris de rendibilitat econòmica i s'adapten a les necessitats del mercat.
  • Servei privat

    Els serveis públics, controlats per l'Administració, tenen com a objectiu fonamental donar resposta a les necessitats de la societat.
  • Servei públic

Segons els destinatari
  • Els serveis lligats a les empreses o a la distribució, com ara: finances, comerç, transport…
  • Els serveis destinats al benestar social, que tenen com a primer destinatari les persones, de manera individual o collectiva; així, podem esmentar, entre altres, sanitat, educació, oci, cultura…


        


2. EL COMERÇ I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
2.1. L’evolució del comerç
L'aparició del comerç es va produir durant el neolític. El descobriment de l'agricultura i la ramaderia va donar lloc a l'aparició d'excedents, de manera que per primera vegada es podien intercanviar productes. El bescanvi de mercaderies, en el qual no intervenien els diners com a mesura de valor, va ser, doncs, la primera forma de comerç.


•La dimensió mundial, atès que cada vegada és més important l'augment d'intercanvis comercials entre països.
• La ràpida distribució de les mercaderies gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport.
• El volum cada cop més gran de mercaderies que són objecte de compravenda.
• La forta concentració espacial molt associada al procés de creixement de les ciutats, fenomen característic de l'edat contemporània. Les grans àrees urbanes disposen d'una gran demanda i dels instruments necessaris per assegurar la distribució i la venda de productes: xarxes de transport, mitjans de comunicació, etc. • L'alt nivell d'evoluciótècnica, en què cal fer referència a la generalització, entre altres, dels mitjans informàtics, de· les tècniques de màrqueting i publicitat i dels nous sistemes de pagament a crèdit.

2.3. El comerç interior
Es distingeixen dos grans tipus de circuits comercials:
 • El comerç a l'engròs o majorista, que consisteix en la compra directa als centres de producció de grans quantitats de mercaderies per tal de distribuir-les en volums més petits a comerciants o grans usuaris.
 • El comerç al detall o detallista, que mou quantitats inferiors de productes que els detallistes compren amb l'objectiu de vendre'ls directament al consumidor final. Als països en desenvolupament, amb una densitat de locals comercials molt més reduïda, encara hi ha formes de comerç tradicional que coexisteixen amb moderns centres comercials que destinen l'oferta als grups socials amb més poder adquisitiu o al turisme.






3. LA DIMENSIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ
3.1. El comerç exterior
Actualment el comerç es caracteritza per l'intercanvi desigual entre els estats, que prové sobretot del tipus de productes que s'elaboren i del seu preu.


3.2. El comerç mundial
Els països mantenen relacions econòmiques regulars entre ells, de manera que es produeix un important intercanvi comercial de productes de tota mena.
  • Actualment assistim a una mundialització cada vegada més gran de l'economia, de manera que moltes de les antigues barreres estatals han quedat superades.


3.3. Els fluxos comercials
El comerç a escala mundial genera uns «corrents» d'intercanvis de matèries primeres i de productes manufacturats que anomenem fluxos comercials.



3.4. La balança comercial i la balança de pagaments

· La balança comercial és la diferència entre el valor dels béns o mercaderies que un país intercanvia amb els altres. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança comercial té superàvit; en el cas contrari, hi ha un dèficit comercial.
Balança comercial

  • La balança de pagaments té en compte el total dels intercanvis comercials d'un país amb d'altres. En aquesta s'inclouen, principalment, béns i mercaderies, serveis i transferències de capital.


3.5. Les principals organitzacions de comerç
La tendència a crear un mercat únic i sense barreres es veu reflectida en la creació d'un seguit d'organitzacions regionals de cooperació econòmica o blocs.comercials, que eliminen barreres aranzelàries i impulsen la lliure circulació de mercaderies entre els estats membres. Entre aquestes organitzacions hi ha la Unió Europea (UE), el NAFTA (North American Pree Trade Agreement 'Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord') i el Mercosur (Mercat Comú del Sud).


D'altra banda, s'han creat organismes internacionals que tenen com a objectiu eliminar els proteccionismes duaners i liberalitzar totalment els intercanvis comercials. És el cas, entre altres, de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i





4. ELS TRANSPORTS
Els mitjans de transport faciliten els moviments de les persones i de les mercaderies, i permeten la interrelació entre els centres de producció i les zones de consum.


4.2. Tipus de transports



• Els transports terrestres:
  • El transport per carretera. El transport de mercaderies és dut a terme bàsicament per camions, que cada vegada són més especialitzats (frigorífic, cisterna, grua...), mentre que en el transport de passatgers tenen un paper predominant els turismes. El transport per carretera s'ha vist beneficiat per l'existència d'una àmplia xarxa de carreteres i autopistes, especialment important als països desenvolupats. Els problemes més importants del transport per carretera són: l'alt nombre d'accidents, l'encariment dels costos a causa de l'augment de preus dels carburants, la saturació del trànsit, la contaminació atmosfèrica i l'impacte paisatgístic de les grans infraestructures viàries.
  • El transport ferroviari. Avui dia, les innovacions tecnolò­giques han permès millorar-ne la velocitat, la seguretat, la comoditat i la capacitat de càrrega; a més, l'augment dels preus del petroli l'ha convertit en un mitjà més competitiu. Quant al transport de persones, les línies d'alta velocitat, que assoleixen 300 km/h, han permès incrementar de manera significativa el nombre de passatgers. D'altra banda, el ferrocarril és un mitjà de transport poc contaminant i té una gran capacitat de càrrega.
  • El transport marítim i fluvial. Actualment, els avenços tècnics pel que fa a la construcció naval han donat lloc a vaixells força especialitzats. El transport fluvial és utilitzat bàsicament per al transport de mercaderies en països que disposen de rius i canals aptes per a la navegació, com la Gran Bretanya, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà, Holanda i Rússia. Alguns estats han destinat importants recursos a la millora de les aigües interiors (regulació d'aigües, dragatge, neteja de marges...), atès que el transport fluvial resulta força rendible per transportar grans càrregues de mercaderies.
  • El transport aeri. L'avió presenta l'avantatge de ser un mitjà de transport molt ràpid, la qual cosa el fa especialment adequat per a les grans distàncies malgrat que, en comparació d'altres sistemes de transport, resulta car ( excepte les línies de baix cost). Té l'inconvenient que no disposa de gaire capacitat de càrrega i això fa que sigui un mitjà poc apte per al transport de mercaderies pesants i, en canvi, s'ha convertit en un sistema molt utilitzat per al transport de persones en trajectes llargs.
Transport ferroviari
Transport marítim i fluvial

Transport per carretera

Transport aeri



5. LES XARXES DE TRANSPORT I LES COMUNICACIONS
5.1. La revolució dels transports
En una època caracteritzada per la mobilitat de persones i mercaderies, el transport s'ha convertit en una peça clau del desenvolupament econòmic.


Les xarxes de transport són els conjunt d'infraestructures de què disposa un país per tal de facilitar el moviment dels fluxos comercials i de les persones.


L'expansió i el nivell d'organització de les xarxes de transport són clars indicadors del grau de desenvolupament d'una regió determinada.


5.3. Els mitjans de comunicació
Mitjans de comunicació social (mass media), fonamentalment la premsa, la ràdio i la televisió. Són els principals agents de transmissió d'informació i tenen una enorme influència social, especialment els mitjans audiovisuals com la televisió.


D'altra banda, tot i que serveis tan tradicionals com el correu postal continuen sent mitjans molt emprats, el cert és que les anomenades autopistes de la informació adquireixen cada cop més importància, ja que ens permeten transmetre dades d'una manera instantània entre punts ben allunyats.





6. EL TURISME
6.1. Les activitats turístiques
Des d'un punt de vista econòmic, el turisme no és tan sols l'afició a viatjar, sinó també totes les activitats relacionades amb l'organització dels viatges i els serveis creats per satisfer les demandes del turista. El turisme va néixer al segle XIX com una activitat exclusiva de les classes benestants. En els darrers quaranta anys, però, s'ha convertit en un fet massiu als països desenvolupats gràcies a la millora del nivell de vida, acompanyada sovint d'un increment del temps dedicat al lleure.


6.2. Factors que condicionen el turisme
  • Factors físics: sobretot el clima, que té un paper clau en el turisme que busca unes condicions climàtiques determinades, i el paisatge natural, amb tots els elements geogràfics que el configuren (relleu, vegetació, hidrografia...).
  • Factors humans: podem destacar, entre altres, la importància del llegat cultural i artístic, l'existència d'infraestructures hoteleres i de lleure adequades, les facilitats en els mitjans de desplaçament i les motivacions personals.


  • Segons el desplaçament efectuat. El turisme pot ser nacional o interior, quan es duu a terme dins un mateix país, o bé internacional o exterior, quan la destinació turística és un estat estranger.
  • Segons les motivacions que l'originen. Podem distingir, entre altres, el turisme cultural, característic de grans ciutats o de països que disposen d'un patrimoni cultural ric; el turisme esportiu, orientat a la pràctica d'activitats esportives; el turisme rural, propi de zones de tradició agrícola, i el turisme de balneari i estacions termals, que consisteix a descansar i tractar uns tipus determinats de malalties.
  • Segons la destinació escollida. La major part de destinacions turístiques es localitzen al litoral i a la muntanya. Pel que fa a les regions litorals, el sol i el mar continuen sent un gran atractiu per a les persones que busquen zones temperades i càlides. El turisme atret per les àrees de muntanya centra el seu interès en l'atractiu paisatgístic que ofereixen i en la pràctica dels esports d'hivern com l'esquí.


6.4. Principals destinacions turístiques

Tres zones, alhora emissores i receptores, tenen una posició dominant amb relació a tota l'activitat turística: l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord i el Japó. Com a principals destinacions turístiques del món destaquen: la conca mediterrània, França, la Gran Bretanya, els Estats Units, la zona del Carib i l'Orient Llunyà (la Xina, el Japó, Tailàndia...).

jueves, 11 de enero de 2018


UNITAT 3
RECURSOS, ENERGIA I INDÚSTRIA

INDEX
1.  LES PRIMERES MATÈRIES I LA SEVA EXPLOTACIÓ
1.1. Primeres matèries minerals
1.2. L'aigua
1. 3. Primeres metèries orgàniques


2. LES FONTS D'ENERGIA NO RENOVABLES
2. 1. Els combustibles fòssils
2. 2. L'energia nuclear


3.  LES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES
3.1.  L'energia provinent de l'aigua
3.2.  L'energia solar
3.3.  L'energia eòlica
3.4.  L'energia geotèrmica
3.5.  L'energia de la biomassa
4. LA INDÚSTRIA: TIPUS I LOCALITZACIÓ
4.1. Tipus d'indústries
4.2. Els factors de localització industrial


5. LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA INDÚSTRIA


6. LA INDÚSTRIA DAVANT EL REPTE MEDIAMBIENTAL
6.1. Els perills de la contaminació
6.2. La protecció mediambiental








1.  LES PRIMERES MATÈRIES I LA SEVA EXPLOTACIÓ

No podem entendre l'activitat industrial sense parlar de primeres rnateries, que són tots els productes básics que obtenim directament de la natura i que són necessaris per elaborar un bé económic.

  • Les primeres rnateries són sotmeses a un procés de transformació industrial amb l'objectiu de produir objectes per satisfer les necessitats humanes de tipus material. L' origen i les característiques d' aquestes primeres materies són forca diversos. Tanmateix, podem establir una primera diferenciació entre les materies d' origen mineral i les d' origen animal i vegetal.


1.1. Primeres matèries minerals
- L' explotació de jaciments minerals és una activitat que la humanitat ha dut a terme des de temps molt antics. Els primers metalls utilitzats per l' ésser humà, entre el 4000 i el 3000 aC, van ser bàsicament el coure, l' or i la plata. La generalització de l'ús dels metalls va comportar el desenvolupament de la mineria.

- Les activitats mineres més importants se centren en l'obtenció de ferro, de combustibles fossils, de fertilitzants i dels minerals més utilitzats perla construcció i la indústria.

- La producció de primeres matèries minerals es troba molt roncentrada. Destaquen països com la Xina, Rússia, els Estats Units, el Canadà, el Brasil, Austràlia i la República de Sud-áfrica. - ~ la seva part, l'Europa occidental i el Japó són les principals es importadores de recursos minerals, ja que amb la seva producció no arriben a cobrir les necessitats industrials. primeres matèries minerals són recursos naturals no renovables.

1.2.  L’aigua
- L'aigua té una gran importancia per al desenvolupament del sector primari (regadiu), pero també té un paper fonamental en el sector secundari, ja que totes les indústries necessiten aigua per als seus processos productius. Els usos industrials de l' aigua són:

Matèria primera básica, en el cas d'indústries agroalimentàries, químiques, plantes embotelladores, etc.

Una part del sistema de producció en la refrigeració de maquinaria, el transport de material, la producció de vapor o energia, la neteja, i l'ús higiènic i sanitari.

Element de transport deis productes de rebuig. Moltes indústries aboquen els seus residus als rius, els llacs o directament al mar.

1. 3. Primeres matèries orgáníques
- Es tracta dels recursos biológics formats pels diferents organismes animals i vegetals.
La indústria alimentaria, la textil, la farmacéutica, la cosmética i la paperera, per esmentar-ne només uns quants exemples, es proveeixen de les primeres matèries generades pel sector primari.

- Entenem per font d'energia tot aquell recurs que permet obtenir energia útil, d'una manera directa o mitjançant un procés de transformació.
Les fonts d' energía no renovables es troben en quantitats limitades a la natura.


- Els combustibles fossils són els que s'han format perla descomposició i fossilització de materia orgánica al llarg de milions d'anys.


  • El petroli. Es tracta d'un hidrocarbur que al llarg del segle XX va esdevenir la font d' energía més ímportant del planeta.


Petroli
  • El carbó. Hi ha dos grans tipus de carbó: els carbons durs (antracita i hulla) i els carbons tous (lignit i torba). Els primers es fan servir tant en centrals termoelectriques comen la indústria siderúrgica, i són els de millor qualitat i els que tenen més poder calorífic.

Carbó

  • El gas natural. La seva explotació és complicada, tant perla mateixa perillositat del gas com perles dificultats d'accés a alguns jaciments. És transportat per mitjá de gasoductes, que cobreixen les llargues distancies que separen les zones productores de les zones consumidores.

Gas Natural

- Tot i produir electricitat a un baix cost, l' energia nuclear és força polèmica pels riscos que comporta la manipulació de minerals radioactius i pel problema de l'eliminació dels residus.

Central Nuclear




- Les fonts d' energia renovables són les que es troben a la natura en quantitats il-limitades i es regeneren gracies als cicles naturals. Vegem quines són les més importants.




3.1. L'energia provinent de l'aigua

  • L'energia hidroeléctrica és l' energia renovable més utilitzada. L' energia obtinguda és neta, però la construcció de les centrals és polèmica per l'impacte que provoca en l'entorn natural i en la vida dels habitants de la zona.


  • Energia hidroeléctrica

  • L'energia mareomotriu aprofita el moviment alternatiu de les marees per fer moure turbines que, al seu torn, generen energia elèctrica.  L' energia de les marees és renovable i no contaminant, però només es poden instal·lar estacions mareomotrius rendibles en llocs que tinguin unes condicions naturals molt especials.

ç
Energia mareomotriu



- L' energia generada a partir del Sol, perles seves característiques, es planteja com la gran font d' energia del futur: és neta, gratuïta i inesgotable. És una font d'energia sotmesa a fluctuacions molt acusades, i no totes les zones de la Terra són aptes per produir-ne. L'electricitat obtinguda mitjancant cel-lules solars es pot utilitzar directament, guardar en acumuladors o bé enviar a la xarxa eléctrica general.

Energia solar




- La humanitat s'ha beneficiat de la forca del vent des de l'antiguitat, però ha estat durant els darrers anys que l'energia eòlica ha experimentat un increment significatiu. Tot i així, els seus avantatges són evidents: és una font d'energia neta, renovable i que no requereix una tecnologia gaire sofisticada.

Energia eòlica


- Tot seu origen en una serie de reaccions químiques naturals que es produeixen a l'interior de la Terra i que generen una enorme quantitat de calor. Així, s'utilitzen les capes subterrànies aigua calenta pera la producció d'electricitat i per a la calefacció.

Enerfia geotèrmica
- Entenem per biomassa la massa total dels components biològics d’un ecosistema determinat. Els residus vegetals i altres subproductes d' origen natural es poden convertir en energia mitjancant dues tècniques principals: la fermentació i la combustió. L' energía que prové de la biomassa és, en principi, renovable indefinidament, però té inconvenients, com ara els baixos rendiments que assoleix.

Energia de la biomassa




4. LA INDÚSTRIA: TIPUS I LOCALITZACIÓ
- Quan parlem d'indústria, fem referència al conjunt d'activitats destinades a transformar les primeres matèries en productes elaborats o semielaborats.  

Les indústries es poden classificar segons diferents criteris:

  • Indústries de base. Són les que duen a terme una primera manipulació de les primeres matèries, amb l'objectiu de fabricar productes semielaborats que seran utilitzats posteriorment per altres indústries. Dins d'aquest grup destaquen les indústries de fabricació de metalls (siderúrgica i metal·lúrgica pesant) i la química pesant (refineries o petroquímiques).

  • Indústries de béns d'equipament. Transformen els productes semielaborats en productes finals destinats a altres indústries, generalment les de béns de consum. Es tracta de maquinaria, eines i equips per a la construcció, l' activitat agrícola i industrial, el transport, etc.

  • Indústries de béns de consum. Són les que utilitzen diferents tipus de recursos i productes semielaborats, normalment de poc volum, per fabricar béns aptes per al consum directe de la població. Entre les indústries de béns de consum podem esmentar la química lleugera, la tèxtil .l'alimentaria i conservera, la del llibre, la de l'automòbil, etc.

Indústries de base


Indústries de béns d'equipament

Indústries de béns de consum

4.2. Els factors de localització industrial  
- La localització geogràfica de les indústries esta condicionada per diversos factors, de caràcter tant físic com humà.


5. LA DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DE LA INSDÚSTRIA
- La industrialització a escala mundial s'ha caracteritzat per l' existència de forts desequilibris espacials, que podem resumir en la consolidació progressiva de tres grans blocs de paísos:

  • Els anomenats països centrals o del Nord, desenvolupats i amb un enorme poder de decisió econòmica.

  • Els països emergents, que s' estan industrialitzant ràpidament gracies al fet de disposar de recursos naturals abundants i d'una ma d' obra barata i cada vegada més qualificada.

  • Els països perifèrics o del Sud, amb economies menys avançades i on se situen els processos industrials més simples, com és ara l' extracció de primeres matèries.





6. La indústria davant el repte mediambiental
- Quan parlem de contaminació industrial, ens referim als efectes negatius sobre el medi ambient de les activitats pròpies del sector secundari.
- La contaminació pot ser atmosfèrica, quan és provocada per l'emissió de gasos i fums diversos, o bé pot adoptar altres formes, com és el cas de la contaminació causada pels residus sòlids i líquids generats per algunes activitats industrials.

·   Anomenem contaminants primaris els que emanen de les indústries i de la utilització de combustibles fòssils en vehicles i calderes.

·  Els contaminants secundaris són els que s' originen quan els primaris s'ajunten entre ells i amb els  components naturals de l'atmosfera.

·  La pluja àcida segueix el procés següent: quan es cremen combustibles fòssils, es llancen a l'aire òxids de sofre i de nitrogen. Aquests contaminants, en combinar-se amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, es transformen en acid sulfúric o nítric. Aquests compostos cauen a la superfície del planeta per l' acció de la pluja o la neu, perjudiquen la vegetació i alteren l' ecosistema.

·  El deteriorament de la capa d'ozó, gas que filtra les radiacions ultraviolades procedents del Sol, té greus conseqüencies per a la salut de persones, animals i plantes, La causa principal d'aquest deteriorament són els gasos clorofluorocarbonis (CFC), utilitzats en els sistemes de refrigeració tradicionals.

·  L' efecte d'hivernacle és un fenomen natural, i sense ell no hi hauria vida a la Terra tal com la coneixem.

Efecte hivernacle

- Quan parlem de les conseqüències negatives de l'activitat industrial, no podem oblidar la contaminació de l'aigua, tant pel que fa a les aigües continentals coma les subterrànies i les mnes. L' exemple més conegut és el de les marees negres, que -""n lloc quan es produeix un vessament de petroli al mar.

- Contaminació té un alt cost econòmic i social, impossible determinar quan es fa referència a la salut de les persones. Per és fonamental prendre mesures per tal de reduir i controlar la contaminació, mesures que han de permetre millorar les condicions mediambientals i la nostra qualitat de vida.

- Cada vegada més experts creuen que no n'hi ha prou d'imposar mesures preventives i correctores. Per això proposen un model de desenvolupament sostenible a escala planetària, que permeti satisfer les necessitats econòmiques actuals sense comprometre els recursos i les possibilitats de les generacions futures.