Unitat 2- Sector primari

UNITAT 2- LES ACTIVITATS AGRÀRIES I PESQUERES

ÍNDEX

1. Factors que condicionen l'espai agrari

1.1. La diversitat dels espais agraris

1.2. Factors físics

1.3. Factors humans

2. Paisatges agraris i sistemes de conreu

2.1. La parcel·lació

2.2. Els sistemes de conreu

3. L'agricultura tradicional

3.1. Els sistemes agrícoles tradicionals

3.2. L'agricultura mediterrània

4. L'agricultura de mercat

4.1. Agricultura  especulativa

4.2. Agricultura intensiva de l'Europa occidental

4.3. Agricultura de plantació

5. L'aprofitament forestal i la deforestació

5.1. L'explotació dels recursos forestals

5.2. Tipus de bosc i la seva explotació

6. La ramaderia

6.1. La ramaderia extensiva

6.2. La ramaderia intensiva

7. La pesca

7.1. L'explotació dels recursos pesquers

7.2. La sobrepesca

7.3. L'aqüicultura

1.Factors que condicionen l’espai agrari

1.1 La diversitats dels espais agràris

Els espais agraris són molt diversos a escala mundial, per què estan condicionats per diferents factors que n’han marcat l’evolució i la configuració.

1.2 Factors físics

Son el clima, el relleu i sol.

·El clima és el que té una incidència més gran que l’agricultura, ja que les pluges i la temperatura determinen les classes de plantes que es poden conrear en una zona.

·El relleu dificulta i afavoreix l’activitat agrícola segons que el terreny sigui accidentat o plà.

·El sol. Gràcies a ell o la seua fertilitat el grau serà més o menys elevat.

Factors físics

1.3 Factors humans

·Els factors demogràfics fan referència a la pressió demogràfica que exerceixen el diferents tipus de grups humans sobre la superfície agrària.

· Els factors socieconòmics són:

• El volum de la població
• La dimensió de les explotacions
• L’aplicació d’avenços tècnics i científics
• La incidència del mercat

·Els factors polítics:

     

• Les reformes agràries
• L’aplicació de programes agraris

2. Paisatges agraris i sistemes de conreu

2.1 La parcel·lació

Una parcel·la és cadascuna de les parts en les quals es divideix un paisatge.

·Openfield: S’estén per Europa central.

·Bocage: Té molts camps tancats per arbres, arbustos i parets.

2.2 Els sistemes de conreu

Segons l’aprofitament de la parcel·la:

·Agricultura intensiva: Màxim rendiment de la terra.

·Agricultura extensiva: Grans extensions de terreny

-En funció de les espècies conreades:

·Monocultiu: es tracta del conreu d’un sol producte destinat al mercat mundial.

Monocultiu

·Policultiu: es tracta del conreu de diferents productes destinats al mercat local i comercial.

Policultiu

-En funció del sistema de reg:

·Agricultura de secà: són conreus que no reben aportació d’aigua del home.

Agricultura de secà

·Agricultura de regadiu: Es fa servir sistemes artificials de reg.

Agricultura de regadiu

3. Agricultura tradicional

3.1 Els sistemes agrícoles tradicionals

·L’agricultura extensiva de subsistència: es tracta d’una agricultura poc desenvolupada d’autoconsum.

·L’agricultura itinerant: es un tipus d’agricultura de subsistència que es practica a l’Amèrica Central.

·L’agricultura irrigada intensiva: es tracta d’una agricultura intensiva amb una producció orientada a alimentar una població mol gran en zones mol despoblades.

3.2 L’agricultura mediterrània

·L’agricultura de secà: els més importants són: blat,vinya i olivera

·L’agricultura de regadiu: els més importants són els cítrics.

4. L’agricultura de mercat

4.1 Agricultura especulativa

La majoria dels seus productes es exportat pel món.  Les grans planes de conreus extensius de cereals són el que el predominen.

4.2 Agricultura intensiva de l’Europa occidental

Es duu a terme una agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capita que genera uns als rendiments.

4.3 Agricultura de plantació

Es caracteritza per:

• Assolir unes grans dimensions
• Produir en grans quantitats i estar molt tecnificades
• Ocupar una mà d’obra abundant i barata

5. L’aprofitament forestal i la desforestació

5.1 L’explotació dels recursos forestals

L’explotació forestal consisteix en la gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos, i en conreu d’algunes espècies.

5.2 Tipus de bosc i la seva explotació

·El bosc equatorial: destaquen la conca de l’Amazones, Amèrica del sud i la del Congo. Les selves es situen a llocs calents amb pluja abundant i regular.

Bosc equatorial

·El bosc boreal: es localitza a l’hemisferi nord, en zones de clima fred.

Bosc boreal

·El bocs temperat: El boc més caracteritzat de zones temperades del planeta.

Bosc temperat

6 La ramaderia

Es l’activitat econòmica que consisteix en la domesticació d’animals per aconseguir beneficis.

6.1 La ramaderia extensiva

Necessitat grans espais per domesticar els animals i així puguen créixer, no s’ha de disposar de instal·lacions sofisticades com en la ramaderia intensiva. Es una ramaderia fonamentalment ovina i bovina.

6.2 La ramaderia intensiva.

Consisteix en la cría del bestiar en instal·lacions tancades i prou sofisticades

7 La pesca

Es l’activitat econòmica que consisteix en la captura de peixos i altres animals aqüàtics.

Pesca

7.1 L’explotació dels recursos pesquers.

Principals zones de pesca:

- Zona de l’Atlàntic: 22% de les captures mundials

- Zona del Pacific: 68% de les captures mundials

- Zona de l’Índic: 9% de les captures mundials

7.2 La sobrepesca

Un dels principals problemes que pateix la pesca avui dia es l’esgotament dels recursos marins.

7.3 L’aqüicultura

És el conjunt d’activitats destinades a la producció massiva d’espècies aqüàtiques .

UNITAT 1- L’ACTIVITAT ECONÒMICA

ÍNDEX

1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS

           1.1. L’economia

           1.2. Els béns econòmics

           1.3. La producció de béns al llarg de la història

    2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÒMICS

           2.1. Els factors de producció

           2.2. Els sectors econòmics

           

    3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL

          3.1. Els agents económics

          3.2. El món laboral

          3.3. El problema de l’atur

          3.4. El sector públic

         

    4. SISTEMES ECONÒMICS

          4.1. L’economia de mercat

          4.2. L’economia centralitzada

          4.3. El sistema mixt

    5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS

          5.1. Els indicadors econòmics

          5.2. Els indicadors socials

1.NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS

1.1. L’economia

L’economia és la ciència que estudia les activitats que fan les per tal de satisfer le  seves necessitats.

És la ciència social que estudia com els éssers humans cooperen a l’hora de  produir i intercanviar béns i serveis.

1.2. Els béns ecòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir.

• Béns lliures són il·limitats o molt abundants.
• Béns econòmics són escassos i tenen un prou.

Per tal d’obtenir aquests béns l’activitat económica preveu tres etapes:

• Producció: fase inicial, consistent a combinar diversos factors per tal d’obtenir els béns o els serveis requerits.
• Distribució: fase consistent a fer arribar ls béns produïts als seus consumidors.
• Consum: última etapaper la qual les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfan les seves necessitats.

1.3. La producció de béns al llarg de la història

Els grups humans del paleolític vivien d’allò que el medi els oferia.

Les seves activitats se centraven en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits.

Els estris que utilitzaven eren molt senzills. Fabricaven eines rudimentàries de pedra, d’os i de fusta.

Fa 1000 anys es va iniciar l’anomenada revolució neolítica i es van desenvolupar l’agricultura i la ramaderia. Van aparèixer els artesants, que fabricaven estres per intercanviar-los amb altres membres de la comunitat.

L’ésser humà va millorar les seves tècniques de producció fins al punt d’obtenir excedents, és a dir, quantitats de productes superiors a les que podi consumir.

La segona gran revolució econòmica (segle XVIII), quan va tenir lloc la Revolució Industrial. La Gran Bretanya en va ser el bressol i va tenir una difusió molt ràpida.

La idustrilització es va caracteritzar per l’ús a gran escala de noves fonts d’energia i de màquines (ritme de producció molt més elevat). No tan sols van canviar la producció, sinó també ñ’organització del treball i el model de societat amb l’aparició del proletariat.

Producció alimentaria

2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ I ELS SECTORS ECONÓMICS

2.1. Els factors de producció

Per produir béns i serveis són necessaris i els factors de producció:

• Els recursos naturals. Per produir molt béns necessàris es les matèries primeres que ofereix la natura: els minerals, els boscos, l’aigua, la terra, etc. Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables.

• El treball. És un dels motors fonamentals de l’economia, ja que no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà.

          La majoria de la població ocupada treballa per a empreses o per al sector

          públic, per compte d’altri, però també hi ha treballadors autònoms que

          treballen per compte propi.

• El capital. És un factor de producció que està constituït pels immobles, per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir o fer pagaments. Així doncs, el capital pot ser:

                    · El capital físic. Tots els elements materials ( edificis, maquinària i les

                       eines)

                    · El capital humà. Qualificació, els coneixements, la formació i                     

                       l’experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.

                    · El capital financer. Són els diners de què es disposa per adquirir el

                      capital físic, per finançar-se el manteniment i la renovació, i per fer

                      els pagaments dels impostos i dels salaris dels treballadors.

Capital financer

Capital humà

Capital f'ísic

2.2. Els sectors econòmics

La població activa es distribueix en tres grans sectors económics:

    . Sector primari. Inclou totes les activitats económiques relacionades amb      

      l’extracció de béns i recursos del medi físic: l’agricultura, ramaderia, explotació    

      forestal, pesca i mineria.

   . Sector secundari. Fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la        

     transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. Comprèn la

     indústria, l’artesania. la pruducció d’energia i la construcció.

   . Sector terciari. Abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els

     serveis i aplega activitats ta diverses com el comerç, els transports, les

     comunicacions, les finance, el turisme, l’hostaleria, la sanitat, l’ensenyament,

     l’Administració pública, etc. El que tene en comú aquestes activitats és que no

     produeixen béns o objectes visibles, sinó serveis per a les persones o per a les

     empreses.  

3. ELS AGENTS ECONÒMICS I EL MÓN LABORAL

3.1. Els agents econòmics

Són aquells que duen a terme les activitats económiques que constitueixen en la producció, la distribució i el consum.

Hi ha tres tipus d’agents:

• Les famílies: són unitats económiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos económics que provenen dels seus salris i rendes per comprar béns i serveis.

• Les empreses: són els agents de producció i ditribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques.

          Pel que fa a les empreses privades, n’hi ha dos tipus:

                   . L’empresa individual. El propietari de l’empresa és una sola persona,

                     que la controla i en rep els possibles beneficis .

                   . L’empresa col·lectiva. L’empresa és iniciativa d’un grup de socis que

                    en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.

Empresa individual

Empresa col·lectiva

• L’Estat. El sector públic: hi ha empreses que depenen de l’Estat o d’organismes públics. Es dediquen a serveis básics o bè a sectors com l’energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.

3.2. El món laboral

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada) , i està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). la població no activa aquells que duen a terme un treball remunerat i o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat: persones que no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda.
El mercat laboral constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové de les empreses i el sector públic, necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats. L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-lo mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·luminada.

3.3 El problema de l'autor
La pèrduda de la feina impossiblitat de trobar-ne problemes econòmics i socials més importants. L'autor afecta col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones, les persones més grans de 45 anys. Poden tenir greus dificultats per trobar feina les persones amb poca formació acadèmica o professional. Mesurar mitjançants la taxa d'autor, percentatge de població activa que no treballa, indicador de l'evolució del mercat laboral.

3.4 El sector públic
Funcions tenen una gra importància en l'activitat econòmica:
· Estableix la normativa regula la totalitat de l'activitat econòmica, pública com la privada.
· Presta serveis públics, generen molts de llocs de treball.
· Promou una l'activitat econòmica amb la construcció d'infractures i equipaments, i la presentació de serveis.
· Atorga subvencions i crèdits per incentivar l'activitat econòmica del sector privat.
· És consumidor d'una gran quantitat de béns i serveis produÏts pel sector privat.

Sector públic

4. SISTEMES ECONÒMICS

  Sistema econòmic el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat. Món contemporani definit dos grans models econòmics: el capitalista, o d'economia de mercat, i el socialista, o d'economia centralitzada.

4.1. L'economia de mercat

Sistema capitalista, el sistema més estès actualment. Característiques:

· Propietat privada dels mitjans de producció.
· L'Estat té una intervenció nul·la o limitada en els afers econòmics.
· Protagonisme del lliure mercat. Lleis de l'oferta i la demanda regulenla producció i els        
  preus. 
· L'obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.

4.2. L'economia centralitzada
   
     El model socialista va ser un sistema molt estès a partir del final de la Segona Guerra         Mundial. Aquest model està en crisi i països socialistes transició cap a una economia de       mercat.
     Caracteritza per:
      · L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
      · La propietat privada molt reuïda o completament abolida.
      · L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix què es produeix i            en quina quantitat.

4.3. El sistema mixt

      Sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre països i uns altres en              funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia. 
      Majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper econòmic, garanteix la                propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la        política laboral i social.

5. INDICADORS ECONÒMICS I SOCILAS

  5.1. Els indicadors econòmics

        Faciliten infotmació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l'economia              d'un país. Més importants són:
       · Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produÏts                     durant un any en un país. El PIB per per habitanat s'obté dividint el PIB d'un Estat per           la seva població.
        · Producte nacional brut (PNB), correspon al valor de béns i serveis produïts per un             país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país i                 s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
         · Índex de preus del consum (IPC). Es valoren els preus d'un conjunt de productes              per saber com evoluciona el cost de la vida.

         · Inflació. És l'augment dels preus dels productes.
         · Dèficit públic. És l'excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.
         · Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres              estats.

5.2. Els indicadors socials

      Tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen               una  incidència directa sobre la població, reflecteixen situacions reals de riquesa o               pobresa d'un país. Aspectes demogràfics (esucatius, sanitaris, mediambientals i                   socials). Són la taxa de mortalitat infantil, l'esperança de vida, l'índex d'escolarització,           la  taxa d'alfabetització, nombre de metges i llits d'hospital per cada 1000 habitants,             despesa pública en salut, educació i recerca. Índexs agrupen diverses variables,                   l'índex de desonvolupament humà (IDH).