TEMA 4
EL SECTOR DE SERVEIS
INDEX
1. Les activitats del sector terciari
1.1. Característiques del sector terciari
1.2. Tipus de serveis
2. El comerç i les seves característiques
2.1. L’evolució del comerç
2.2. Les característiques del comerç
2.3. El comerç interior
3. La dimensió mundial del comerç
3.1. El comerç exterior
3.2. El comerç mundial
3.3. Els fluxos comercials
3.4. La balança comercial i la balança de pagaments
3.5. Les principals organitzacions de comerç
4. Els transports
4.1. La revolució dels transports
4.2 Tipus de transports
5. Les xarxes de transport i les comunicacions
5.1. La revolució dels transports
5.2. Les xarxes de transport
6. El turisme
6.1. Les activitats turístiques
6.2. Factors que condicionen el turisme
6.3. Tipus de turisme
6.4. Principals destinacions turístiques
- LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
• És un sector molt divers i heterogeni, atesa la varietat de serveis que ofereix.
• No es tracta d'activitats directament productives, ja que no elaboren cap producte material; són béns immaterials destinats a satisfer les necessitats de la població.
• Una bona part d'aquest sector requereix mà d'obra qualificada; d'altra banda, és un sector econòmic que no necessita una mecanització excessiva.
• És un indicador del nivell de desenvolupament molt significatiu, perquè no està repartit d'una manera uniforme arreu del món. Mentre que als països més desenvolupats ocupa generalment més del 60 % de la població activa, als països en desenvolupament no acostuma a: superar el 35 %.
1.2. Tipus de serveis
El sector de serveis és molt divers i hi ha diferents maneres de classificar-lo, però es poden establir dos criteris de classificació bàsics: segons la titularitat i segons els destinataris dels serveis.
Segons la titularitat:
- Els serveis privats, en mans d'empreses particulars, funcionen amb criteris de rendibilitat econòmica i s'adapten a les necessitats del mercat.
Servei privat
Els serveis públics, controlats per l'Administració, tenen com a objectiu fonamental donar resposta a les necessitats de la societat.
Servei públic
Segons els destinatari
- Els serveis lligats a les empreses o a la distribució, com ara: finances, comerç, transport…
- Els serveis destinats al benestar social, que tenen com a primer destinatari les persones, de manera individual o collectiva; així, podem esmentar, entre altres, sanitat, educació, oci, cultura…
2. EL COMERÇ I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES
2.1. L’evolució del comerç
L'aparició del comerç es va produir durant el neolític. El descobriment de l'agricultura i la ramaderia va donar lloc a l'aparició d'excedents, de manera que per primera vegada es podien intercanviar productes. El bescanvi de mercaderies, en el qual no intervenien els diners com a mesura de valor, va ser, doncs, la primera forma de comerç.
•La dimensió mundial, atès que cada vegada és més important l'augment d'intercanvis comercials entre països.
• La ràpida distribució de les mercaderies gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport.
• El volum cada cop més gran de mercaderies que són objecte de compravenda.
• La forta concentració espacial molt associada al procés de creixement de les ciutats, fenomen característic de l'edat contemporània. Les grans àrees urbanes disposen d'una gran demanda i dels instruments necessaris per assegurar la distribució i la venda de productes: xarxes de transport, mitjans de comunicació, etc. • L'alt nivell d'evoluciótècnica, en què cal fer referència a la generalització, entre altres, dels mitjans informàtics, de· les tècniques de màrqueting i publicitat i dels nous sistemes de pagament a crèdit.
2.3. El comerç interior
Es distingeixen dos grans tipus de circuits comercials:
• El comerç a l'engròs o majorista, que consisteix en la compra directa als centres de producció de grans quantitats de mercaderies per tal de distribuir-les en volums més petits a comerciants o grans usuaris.
• El comerç al detall o detallista, que mou quantitats inferiors de productes que els detallistes compren amb l'objectiu de vendre'ls directament al consumidor final. Als països en desenvolupament, amb una densitat de locals comercials molt més reduïda, encara hi ha formes de comerç tradicional que coexisteixen amb moderns centres comercials que destinen l'oferta als grups socials amb més poder adquisitiu o al turisme.
3. LA DIMENSIÓ MUNDIAL DEL COMERÇ
3.1. El comerç exterior
Actualment el comerç es caracteritza per l'intercanvi desigual entre els estats, que prové sobretot del tipus de productes que s'elaboren i del seu preu.
3.2. El comerç mundial
Els països mantenen relacions econòmiques regulars entre ells, de manera que es produeix un important intercanvi comercial de productes de tota mena.
- Actualment assistim a una mundialització cada vegada més gran de l'economia, de manera que moltes de les antigues barreres estatals han quedat superades.
3.3. Els fluxos comercials
El comerç a escala mundial genera uns «corrents» d'intercanvis de matèries primeres i de productes manufacturats que anomenem fluxos comercials.
3.4. La balança comercial i la balança de pagaments
· La balança comercial és la diferència entre el valor dels béns o mercaderies que un país intercanvia amb els altres. Si el valor de les exportacions és superior al de les importacions, la balança comercial té superàvit; en el cas contrari, hi ha un dèficit comercial.
 |
| Balança comercial |
- La balança de pagaments té en compte el total dels intercanvis comercials d'un país amb d'altres. En aquesta s'inclouen, principalment, béns i mercaderies, serveis i transferències de capital.
3.5. Les principals organitzacions de comerç
La tendència a crear un mercat únic i sense barreres es veu reflectida en la creació d'un seguit d'organitzacions regionals de cooperació econòmica o blocs.comercials, que eliminen barreres aranzelàries i impulsen la lliure circulació de mercaderies entre els estats membres. Entre aquestes organitzacions hi ha la Unió Europea (UE), el NAFTA (North American Pree Trade Agreement 'Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord') i el Mercosur (Mercat Comú del Sud).
D'altra banda, s'han creat organismes internacionals que tenen com a objectiu eliminar els proteccionismes duaners i liberalitzar totalment els intercanvis comercials. És el cas, entre altres, de l'OMC (Organització Mundial del Comerç) i el GATT (Acord General sobre Aranzels Duaners i
4. ELS TRANSPORTS
Els mitjans de transport faciliten els moviments de les persones i de les mercaderies, i permeten la interrelació entre els centres de producció i les zones de consum.
4.2. Tipus de transports
• Els transports terrestres:
- El transport per carretera. El transport de mercaderies és dut a terme bàsicament per camions, que cada vegada són més especialitzats (frigorífic, cisterna, grua...), mentre que en el transport de passatgers tenen un paper predominant els turismes. El transport per carretera s'ha vist beneficiat per l'existència d'una àmplia xarxa de carreteres i autopistes, especialment important als països desenvolupats. Els problemes més importants del transport per carretera són: l'alt nombre d'accidents, l'encariment dels costos a causa de l'augment de preus dels carburants, la saturació del trànsit, la contaminació atmosfèrica i l'impacte paisatgístic de les grans infraestructures viàries.
- El transport ferroviari. Avui dia, les innovacions tecnològiques han permès millorar-ne la velocitat, la seguretat, la comoditat i la capacitat de càrrega; a més, l'augment dels preus del petroli l'ha convertit en un mitjà més competitiu. Quant al transport de persones, les línies d'alta velocitat, que assoleixen 300 km/h, han permès incrementar de manera significativa el nombre de passatgers. D'altra banda, el ferrocarril és un mitjà de transport poc contaminant i té una gran capacitat de càrrega.
- El transport marítim i fluvial. Actualment, els avenços tècnics pel que fa a la construcció naval han donat lloc a vaixells força especialitzats. El transport fluvial és utilitzat bàsicament per al transport de mercaderies en països que disposen de rius i canals aptes per a la navegació, com la Gran Bretanya, França, Alemanya, els Estats Units, el Canadà, Holanda i Rússia. Alguns estats han destinat importants recursos a la millora de les aigües interiors (regulació d'aigües, dragatge, neteja de marges...), atès que el transport fluvial resulta força rendible per transportar grans càrregues de mercaderies.
- El transport aeri. L'avió presenta l'avantatge de ser un mitjà de transport molt ràpid, la qual cosa el fa especialment adequat per a les grans distàncies malgrat que, en comparació d'altres sistemes de transport, resulta car ( excepte les línies de baix cost). Té l'inconvenient que no disposa de gaire capacitat de càrrega i això fa que sigui un mitjà poc apte per al transport de mercaderies pesants i, en canvi, s'ha convertit en un sistema molt utilitzat per al transport de persones en trajectes llargs.
 |
| Transport ferroviari |
 |
| Transport marítim i fluvial |
 |
| Transport per carretera |
 |
| Transport aeri |
5. LES XARXES DE TRANSPORT I LES COMUNICACIONS
5.1. La revolució dels transports
En una època caracteritzada per la mobilitat de persones i mercaderies, el transport s'ha convertit en una peça clau del desenvolupament econòmic.
Les xarxes de transport són els conjunt d'infraestructures de què disposa un país per tal de facilitar el moviment dels fluxos comercials i de les persones.
L'expansió i el nivell d'organització de les xarxes de transport són clars indicadors del grau de desenvolupament d'una regió determinada.
5.3. Els mitjans de comunicació
Mitjans de comunicació social (mass media), fonamentalment la premsa, la ràdio i la televisió. Són els principals agents de transmissió d'informació i tenen una enorme influència social, especialment els mitjans audiovisuals com la televisió.
D'altra banda, tot i que serveis tan tradicionals com el correu postal continuen sent mitjans molt emprats, el cert és que les anomenades autopistes de la informació adquireixen cada cop més importància, ja que ens permeten transmetre dades d'una manera instantània entre punts ben allunyats.
6. EL TURISME
6.1. Les activitats turístiques
Des d'un punt de vista econòmic, el turisme no és tan sols l'afició a viatjar, sinó també totes les activitats relacionades amb l'organització dels viatges i els serveis creats per satisfer les demandes del turista. El turisme va néixer al segle XIX com una activitat exclusiva de les classes benestants. En els darrers quaranta anys, però, s'ha convertit en un fet massiu als països desenvolupats gràcies a la millora del nivell de vida, acompanyada sovint d'un increment del temps dedicat al lleure.
6.2. Factors que condicionen el turisme
- Factors físics: sobretot el clima, que té un paper clau en el turisme que busca unes condicions climàtiques determinades, i el paisatge natural, amb tots els elements geogràfics que el configuren (relleu, vegetació, hidrografia...).
- Factors humans: podem destacar, entre altres, la importància del llegat cultural i artístic, l'existència d'infraestructures hoteleres i de lleure adequades, les facilitats en els mitjans de desplaçament i les motivacions personals.
6.3. Tipus de turisme
- Segons el desplaçament efectuat. El turisme pot ser nacional o interior, quan es duu a terme dins un mateix país, o bé internacional o exterior, quan la destinació turística és un estat estranger.
- Segons les motivacions que l'originen. Podem distingir, entre altres, el turisme cultural, característic de grans ciutats o de països que disposen d'un patrimoni cultural ric; el turisme esportiu, orientat a la pràctica d'activitats esportives; el turisme rural, propi de zones de tradició agrícola, i el turisme de balneari i estacions termals, que consisteix a descansar i tractar uns tipus determinats de malalties.
- Segons la destinació escollida. La major part de destinacions turístiques es localitzen al litoral i a la muntanya. Pel que fa a les regions litorals, el sol i el mar continuen sent un gran atractiu per a les persones que busquen zones temperades i càlides. El turisme atret per les àrees de muntanya centra el seu interès en l'atractiu paisatgístic que ofereixen i en la pràctica dels esports d'hivern com l'esquí.
6.4. Principals destinacions turístiques
Tres zones, alhora emissores i receptores, tenen una posició dominant amb relació a tota l'activitat turística: l'Europa occidental, l'Amèrica del Nord i el Japó. Com a principals destinacions turístiques del món destaquen: la conca mediterrània, França, la Gran Bretanya, els Estats Units, la zona del Carib i l'Orient Llunyà (la Xina, el Japó, Tailàndia...).
